De tornada de nou a la rutina, gairebé....estic al llindar....veient la part fosca des del clarobscur, des de la penombra a estones solellada encara amb la brisa agradable del sentir-se lliure acaronant la cara, no sotmesa a la dictadura dèspota del rellotge, sentint el pas del temps amb una percepció no estressant ....Però amb el cuc a l'estómac ,a punt de convertir-se en una anaconda com diuen en una radio davant els nervis d'un partit de futbol, però aquesta anaconda futbolera és esperançadora davant un possible resultat positiu, la meva no ho és .....
Ja sé que això, que aquest "ara" en el què em trobo és un modest paradís irreal ... La veritat, la crua realitat està allà: és un món de desesperança, de no somnis, amb una feina que no omple, ni realitza potser fins i tot empobreix l'ànima encara que permet sobreviure no sé si dignament en aquest món de capitals , i gràcies com es diu .... perquè avui en dia tot s'acompanya del : "i gràcies...."qualsevol frase pot acabar així....El món real, el meu, el de la majoria és aquest món de crisi, d' avantpitjorencaraméscrisi, de retallades de les coses positives, de pujades de les coses negatives , de pèrdues irrecuperables, de guanys inexistents, aiiiiii, quina tremolor, quin calfred, millor deixar de pensar, millor posar a estones l'automàtic en el pilotatge per no caure massa avall....
